Després de deleitar-nos amb Els millors professors europeus (2008), el passat 15 de març es va llançar el segon treball dels Manel, l'esperat 10 milles per veure una bona armadura, que quinze dies abans d'editar-se ja era número u d'Espanya a iTunes només en comandes).
Es van donar a conèixer al concurs de maquetes Sona9 de 2007 del que van quedar finalistes, i van guanyar el Premi Juventud amb el qual van costejar-se l'import de la grabació del seu àlbum de debut. Aquest mateix va rebre el premi al millor disc pop-rock de l'any per la revista Enderrock; Rockdeluxe el va classificar com el tercer millor disc espanyol de l'any en el seu número de gener de 2009 i la revista MondoSonoro el va ubicar el la setena posició de la mateixa categoria. Quasi res.
Cançons que no només han arribat arreu de Catalunya, sino que han trucat a la porta d'Espanya i els han fet passar encantats, admirats com aquell qui no enten la lletra però que intueix que s'hi pot sentir identificat. Els Manel no estan tancats a cantar en castellà però el seu accent "faria riure", com ells mateixos han dit, i que, qui sap, amb el temps... tal i com va fer en el seu moment Joan Manel Serrat, per posar un exemple.
Cançons que semblen suaus per la lletra i la melodia, una barreja de música folk i elements comuns amb altres artistes catalans com Jaume Sisa, Pau Riba i Antònia Font, o això diuen. Cançons que expliquen els petits detalls, cançons que parlen de tu i de jo, i de tothom. Paraules petites per explicar grans moments, senzilles de pur profundes. El to costumista que aconsegueix fer-te sentir còmode, part íntegra dels moments que descriuen.
Sense més preàmbuls (crec que ja n'hi ha prou), us deixo amb una de les cançons del nou disc, tan impecable com sembla:
Benvolgut - Manel
">
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada