Caricaturitzar l'horror de la guerra

Els gravats de "Sueño y Mentira de Franco" (Picasso, 1937), són el pretext i el punt de partida per fer un recorregut per les vinyetes i el cartellisme que es va produir en el marc de la Guerra Civil, portant l'exposició de "Vinyetes al front" al Museu Picasso de Barcelona, fins al pròxim 29 de maig.

L'exposició analitza i presenta un diàleg fluid entre els elements iconogràfics que componen les 18 vinyetes de "Sueño y Mentira de Franco" i el llenguatge gràfic i visual present en la producció d'altres artistes en el context de propaganda de guerra. D'aquesta manera, l'exposició resegueix la línia que va deixar "l'Exèrcit de l'art", tal i com va denominar el poeta Maiakovski a tots els que van transformar el llenguatge de la propaganda i la sàtira a Espanya: caricaturistes, pintors, cartellistes i grafistes com John Heartfield o Josep Renau, entre d'altres. L'exposició dedica, a més, la última part del seu recorregut als "Desastres de la guerra", on es recopilen algunes peces de Francisco de Goya i fotografies impactants -si més no, reals- d'Agustí Centelles i Josep Maria Segarra.

Així, doncs, una exposició divida -d'alguna manera- en tres parts diferenciades però que segueixen clarament un fil conductor, el de l'horror de la guerra vist des d'un punt de vista crític i reivindicatiu. Una expisició no molt àmplia però no per això menys intensa; per descomptat, una exposició molt recomanable per a conèixer una mica millor la crueltat d'una guerra que forma part de la nostra història i del nostre passat i de la mà d'uns quants dels millors artistes que hem tingut, amb el total protagonisme de Pablo Picasso.

El nen 44

Unió Soviètica, 1953. En un país en el que cap ciutadà està lliure de sospita, una paraula de més, la més mínima relliscada, posa en marxa la maquinària d'investigació, denúncia, arrest i, finalment, mort.

Inclús Leo Demidov, heroi de guerra i uns dels oficials més destacats del MGB (més endavant KGB), corre el risc de convertir-se en víctima del sistema.

Encara que en el paradís del proletariat les autoritats han decretat que el crim no existeix, en un intent desesperat per salvar la vida i la dignitat, Leo haurà d'enfrontar-se a un enemic terrible.

La història d'un home íntegre, en lluita contra els seus ideals, durant els anys més durs del règim stalinista, on el credo dels serveis executors del dogma de la policia secreta de Stalin era claríssim: "millor permetre que deu innocents pateixin que un sol espia escapi", i en aquesta atroç dinàmica quedava limitat el sentit de la justícia. Perquè quan la por silencia una nació, algú ha de dir la veritat.

A través del recorregut del protagonista d'aquest llibre, se'ns mostra com poden canviar les circumstàncies i les persones, un pot passar de botxí a víctima, de malvat a salvador, de titella opressor on tot es justifica pel bé d'un estat, a una concepció contrària del bé que dóna un veritable sentit a la vida.

L'autor, el britànic Tom Rob Smith, té 29 anys i El nen 44 és la seva primera novel·la, que ja s'ha venut a trenta països però, en canvi, per alguna mena de paradoxa, no troba editor a Rússia. Ridley Scott ja ha comprat els drets per a portar als cinemes aquest thriller on es barreja la por, o el pànic, la inseguretat i la falta de llibertat real, on l'Estat passa per davant de tot i de tothom, en un ambient més que fred, congelat.

Women are beautiful

Garry Winogrand està considerat un dels grans renovadors de la fotografia nord-americana del segle XX així com un dels grans exponents de la street photography, un corrent que es basava en la captació directa de la realitat immediata i sense idees preconcebudes.

Va saber captar com ningú la transformació social femenina de les dècades dels 60 i 70 amb els seus retrats de dones, que s'alcen com una al·legoria a l'emancipació de la dona i dels seu nou rol en la societat.

Lluny dels retrats d'estudi o dels posats tradicionals, Winogrand va voler reflectir l'esplendor de la dona emancipada, que expressava sense compelxos la seva sexualitat, a partir d'escendes quotidianes de la vida urbana de les ciutats com San Francisco, Los Angeles i, sobretot, Nova York. El salt que va donar la societat nord-americana dels 50 als 60 es perceb en els cigarrets entre amigues, en les xerrades desinhbides a les festes de Manhattan, a la primera manifestació pro-avortament que va haver-hi als Estats Units i en l'absència de sostenidors, per exemple.

Un total de 85 fotografies realitzades entre 1960 i 1975 que constitueixen un gruix important de la sèrie Women are Bautiful que s'exposen ara a la Fundació Foto Colectania fins a principis d'estiu.