L'enologia és la ciència del vi, però el vi no és només ciència, és també tèncica i manya, però sobretot és art, perquè si només fos ciència i tècnica tots els vins serien iguals. De la mateixa manera que una pintura o una peça de música no és igual que una altra, no existeixen dos vins idèntics, fins i tot els que han estat el·laborats de la mateixa vinya i a la mateixa bodega.
Aquesta és una de les primeres coses que Carles Pastrana ens va ensenyar en la seva visita a la UAB, i parlava des de l'experiència d'haver creat un projecte que ha culminat en una marca de prestigi dins del món de l'enologia, Clos de l'Obac (Priorat). Sí que es pot saber més o menys sobre vi, sí que es pot entendre millor o pitjor un vi, però una de les altres coses que va deixar clares, és que sempre és una afició (per a d'altres, com Carles Pastrana, un ofici) que penja del fil de la subjectivitat. L'estat d'humor i la quantitat de vins que s'hagin tastat recentment són dos factors que tenen molt a veure amb el resultat. I, encara que el paladar es pugui educar, Pastrana va confessar que, literalment, per entendre de vins cal haver begut molt. Segurament no sigui una afició apta per a totes les butxaques, però paradoxalment cada dia hi ha més gent que s'introdueix en aquest món, que participa en tasts, que visiten vinyes i bodegues, etc. Potser sigui perquè el vi està reconegut com un element cultural i, perquè no dir-ho, de benestar econòmic, però molt arrelat a la tradició mediterrània i que, per tant, d'alguna manera ens pertany.
Que el vi és cultura, que el vi és història, que el vi és tradició, que el vi és una manera d'entendre el món i els seus plaers, que el vi es pot aprendre i que el vi és personal. Podríem dir que aquests són alguns dels conceptes més importants que Carles Pastrana va remarcar del que ell ha convertit en la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada